V.4,5,6 CAP 23
Öykü Penceresi Metni
- ESPERAVA QUE el sotsinspector Lozano es jubilés per engegar-ho tot.
- En Pep mirà trist a la Bàrbara. Ell conclou que ja no tenen cap futur. La Bàrbara amb satisfacció es diu a ella mateixa que li ha esgarrat els seus plans, i que ara és ell el que està més desesperat. Ella sent una alegria infantil en saber que ell tampoc té cap mena esperança.
- El seu successor oblidaria el cas, el deixaria córrer i no li importaria que jo m’estavellés amb el cotxe, en un accident mortal amb un munt de cendres.
- Pensava que ell es jubilava l'any que ve, però era avui. He sortit a correcuita per començar els preparatius...I M'HE OBLIDAT EL MÒBIL
- Esborraria completament la meva pista. Tancar el cas i tenir un futur net.
- A la Bàrbara li ha fet gràcia, en Pep la porta amenaçant a mort des de fa quatre anys, ja l'ha vista milions de vegades a la mort, i ara que ell, per primera vegada la té a prop, s'espanta. Ha tingut ganes de riure, però no pot, ja que en Pep colpeja la seva mandíbula amb el mànec del revòlver.
- Ara ens trobaran. A tu i a mi. Potser d'aquí a unes hores, o d'aquí a uns dies, però tard o d'hora ens trobaran.
- En comptes de disparar-la, deixa caure els braços i s'asseu al seu costat, abatut.
- No em miris així!! T'adones del que t'estic dient? T'adones que estic parlant que hem de morir?
- Per què m'has fet això nena?
- (SILENCI)
- La Bàrbara s'adona que el que l'enfureix és que ella estigui serena. S'estimaria més que la Bàrbara li supliques, que s'arrossegués, que li pregués si us plau perquè li salvés la vida. Però ella no pensava donar-li aquest gust. En Pep es posa dret amb les mans tremoloses i l'apunta
- PRIMER DE TOT et mataré a tu, i després em mataré jo.
- Però ell no dispara. Camina amunt i avall, com un lleó engabiat. I la teva mare?, crida en Pep de sobte. No hi has pensat en ella quan has agafat el telèfon i has trucat a l'Eva? No tens cor? Què farà la teva mare quan ens trobin morts, a tots dos, i caigui la vergonya sobre seu? No has pensat amb això?, crida en Pep. Clar que no, mai ho fas, actues i prou. Ets egoista, rastrera i mesquina i ho seràs sempre Bàrbara!!!CONTINUARÀ...
- Tot ho he fet perquè t'estimo massa. Ets dolenta Bàrbara, molt dolenta.
- Què esperes doncs?
- Ja ho sé. (El repta)Ja n'estic tipa. Ja no m'espanta la mort, l'he assumida des de fa massa temps i tinc ganes d'acabar d'una vegada per totes, de deixar de patir.
30 Milyondan Fazla Storyboard Oluşturuldu