Això era una família de Banyeres de Mariola que tenia tres filles, dos de la mare i una de la mare i el pare, Abella.Abella era la filla més bonica i volguda, per la qual cosa les seues germanastres tenien enveja d'ella.Jaume, el pare, era venedor de teixits i quan li va sorgir un competidor en el mercat, va decidir viatjar a València a la recerca de teles boniques.
Has vist l'Abella? Tota malcriada i acaronada!
Mare, Pare! Heu vist les teles de Genís? Són precioses
Zdrs: 2
Filles meues, digueu-me què voleu que us porte de València.
Quan va partir a València es va acomiadar de les seues filles.
I tu Abella, qué vols?
A mi, un vestit de brocat de llentilletes d’or.
A mi, una capa de pells ben blanques i sedoses
Pare, a mi porte’m una rosa.
Zdrs: 3
Quan Jaume tornaba de València amb els regals de Girgolaina y Murgulina es va adonar d'una cosa:
Abelleta! He oblidat la teua rosa! Xo, haca!
Una rosa? Ah sí, mire. Al Palau de Ningú-em-veu trobarà molts rosers de roses blanques i vermelles.
I l'home va desaparéixer misteriosament...
Zdrs: 0
Escolte, bon germà, sap on podria trobar una rosa de pètals ben vermells?