La tia Misèria (4-6)
Text z Príbehu
- Bé, si és així, i no tinc cap altra alternativa... Però, per què no puges a la figuera i em culls tres figues que queden, i així, mentrestant jo m'arregle, tu les agafes i jo me les menge pel camí?
- Van passar els anys, i la dona anava fent-se gran, estava ja mig cegueta i sorda. Un dia que estava pre- nent el sol a la porta de sa casa, va veure que pel camí s'acostava algú, però era incapaç de distingir si era home o dona, major o jove. Però quan es va fixar en la dalla que duia a la mà, va dir:
- Però, si és la mort que ve a per mi!Tan prompte?
- Però, com és possible? Si tens més de vuitanta anys, ets pobra del tot, estàs mig cega i sorda... per a què vols viure?
- A partir d'aquell moment, la gent s'adonava que no hi havia defuncions. Tot el món es preguntava què passava i per què. Al principi tots estaven contentis- sims de veure que ningú no es moria, per molt malalt que estiguera o per molt vell que fóra. Però a mesu- ra que anaven passant els anys i la gent anava fent- se vella, s'adonaven que no era tan bo el fet de no morir-se, ja que la gent patia molt i veia que si no es moria no podia descansar. En això, tots es preguntaren:
- Misèria! Misèria! Que no puc baixar!
- Ah, això ja ho sabia jo -va dir Misèria tota con- tenta-, ho he fet a posta.
- La Mort va continuar la seua feina, la d'emportar- se cap amunt els més necessitats. Prompte va netejar el tall, i va anar solucionant-se el problema. Conforme li va prometre a la tia Misèria, la Mort no va passar mai per sa casa, i per això diuen que la misèria en el món no s'acabarà mai.
Bolo vytvorených viac ako 30 miliónov storyboardov