Abella, et veig trista, Jas, doncs, aquell anell. Quan jo me n’aniré a la una, col·loca’l damunt d’aqueix cofre on tens laroba; gita’t una altra vegada, adorm-te i demà et despertaràs a Banyeres.
És clar, amic meu; pense en els meus i en Banyeres. M’hi deixaràs anar?
Raonaren una bona estona. A la una, el negre es va alçar. S’apagà el llum i ressonà llargament l’arrossec de cadenes pels corredors. Després, una altra vegada el silenci.Així van passar els dies i les setmanes. El negre apareixia a les dotze en punt i després desapareixia,sense acomiadar-se.Ja portava sis setmanes en el misteriós palau quan un matí, al despertar-se, sentí una terrible enyorança per Banyeres i sa casa.
Šmykľavka: 2
Mare, pare! ―començà a cridar.
Ella els ho va contar tot, fil per randa, llevat de com havia vingut. Els pares insistien, i tant i tantvan porfidiar i tanta quimera deien tenir si els ocultava tot allò, que Abella va acabar per desobeir elnegre i els va dir el secret de l’anell.En això arribaren les germanastres i besaren Abella amb simulat afecte com agraint-li els obsequisque els havia portat.
Šmykľavka: 3
Se’n varen eixir de l’habitació i tingueren aquesta conversa:
Jure pel dimoni que no pararé en torreta fins que no li procure la perdició! Tu què en dius?
Has sentit de darrere la porta aqueixa història de l’anell?
Ja ho crec que l’he sentida!
Bolo vytvorených viac ako 30 miliónov storyboardov