Abella

Portava sis setmanes en el misteriós castell, quan un matí en despertar-se va sentir una nostàlgia per

Banyeres i la seua casa.

Abella et veig trist.

Clar pense en els meus i en Banyeres em deixaries anar?

Si, però jura que tornaràs en 13 dies i no diràs a ningú com has arribat fins ací.

Presa, este anell posa'l en la caixa, adorm-te i tornaràs a Banyeres.

Ella va fer tot com li va dir.

Quan va obrir els ulls s'alce en el seu llit, pla al seu pare i a la seua mare i els va comptar fins a això de l'anell però Abella el que no sàvia era que havien escoltat les germanes tot des de la porta. Les germanes ho anaven a castigar aqueix tal negre.

Van passar els dies i va arribar el dotzé, quan es va fer de nit, Abella va obrir el cofre, trac l'anell i el va posar en la tapa, es va ficar al llit però quan es va despertar segura a la seua casa es va poder a plorar i va entrar la seua mare.

Encara

aquestes ací.

No, he arribat i el negre em matara.

Com et matarà, no era tan bo?

Si, però ho he traït amb l'anell.