L’illa de les sirenes
Montāžas Teksta
- La nau va tornar a l’illa d’Eea, i la deessa Circe va hostatjar als navegants el temps necessari. Els navegants van arribar a l’illa de les sirenes.
- La deessa Circe em va advertir que les sirenes embruixen a tots els homes que senten els seus cants.
- Ulises: Vull comprobar si les paraules de Circe eren certes, de manera que jo no em taparé les orelles amb la cera. I si les sirenes me embruixen lligeume fins que ens troben been lluny de l’illa.
- Vine amb nosaltres, gloriós Ulisses. Atura la teua nau perquè pugues escoltar les nostres veus.
- Quan ja passaven a prop de l’illa, les sirenes estaven en un prat. Al seu voltant, podrint-se, hi havia una gran pila d’ossos humans.
- Només que van descobrir la presència de la nau, totes van entornar un cant harmoniós, que Ulisses va escoltar completament embruixat.
- Deslligueu-me, companys! Mai ho havia sentit unes veus tan encisadores! Deslligeu-me! Dirigiu la proa cap a l’illa.
- Euríloc: Es clar Ulisses. Precisament ens has ordenat que et lligàrem amb més sogues si ens demanaves que et deslligàrem.
- Ulisses: Descreguts, desobedients!
- Aixó mateix.
- Sense fer cas de les amenaces d’Ulisses, Perímedes i Euríloc tornaren als bancs dels rems, amb la resta dels companys. Fins que el cant de les sirenes es deixà de sentir.
- Quan, per fi, el van alliberar, es va mostrar tan satisfet pel comportament dels seus homes.
- Euríloc: També en podríem fer de bonze.
- I Ulisses el va aceptar de seguida.
- Es veritat, a Ítaca en tenim de sobres.
- Ulisses: Fins ara, tan sols s’hi han lliurat medalles d’or. Però d’ara endavant, a més, en lliurarem de plata.
Izveidoti vairāk nekā 30 miljoni stāstu shēmu