La Tia Misèria
Montāžas Teksta
- Fa moltíssims, moltíssims anys, vivia en un poble, no massa gran, una dona tan pobreta, tan pobreta, que tots la coneixien com la tia Misèria.
- Es guanyava la vida demanant pel poble, on hi acu- dia cada dia a fer una volta per totes les cases.
- Anem ara que està per ací, anem a furtar-li les figues a la tia Misèria!
- Un dia, a boqueta de nit, quan ella estava preparant-se el sopar, va sentir tocar a la porta. Va obrir i es va trobar amb un pobre que demanava almoina.
- On vas tan prompte? Jo havia pensat anar a buscar alguna cosa per a menjar
- ...Ja sé què he demanar: tot aquell que puge a la figuera, que no puga baixar fins que jo li ho diga
- No cal que hi vages, perquè jo no sóc un pobre, soc un sant. Soc Sant Patrici...
- En això, va decidir anar al poble a fer una volta i arreplegar alguna cosa abans que s'alçara el pobre. Però quan van eixir de la cuina i es disposava a anarse'n, va veure que l'home ja s'havia alçat.
- Només vols això? Amb tan poc et conformes? Si és aquest el teu desig, ja el tens concedit
- Al cap d'un temps, pel mes de setembre, quan les figues tornaven a estar bones, els xiquets del poble van decidir tornar a anar a furtar-li-les, a la tia Misèria, la qual ja no se'n recordava de la promesa que li havia fet sant Patrici.
- Sí, no vindrem mai més, estiga tranquil·la, que escaparem el poll ràpidament i ja no ens veurà el pèl una altra volta
- Prometeu-me de veres que no tornareu a acostar-vos per ací!
- Quan van acabar de menjar-se les figues madures que hi havia aquell dia, s'adonaren que no podien baixar de la figuera. Tots els xicons es van posar a plorar, preocupats pel que els passaria quan els hi trobaren...
- Tia Misèria, ja no ho farem més! Si els nostres pares se n'assabenten...! Deixen's baixar, que açò ja no passarà més!
- ...Ells se'n van anar i mai de la vida no se'ls va ocórrer tornar a furtar-li les figues, les quals van po- der ser, per fi, assaborides per l'ama.
Izveidoti vairāk nekā 30 miljoni stāstu shēmu