El temps va passar i la dona estava mig cega i sorda. Un dia va veure que algú s'acostava, però no podia ver qui era.Es va fixar i va dir:
Es la mort que va a per mi!
D'acord, aniré amb tu si m'agafes unes figues .
Tan prompte!
Ja ets molt major i no tens res.Per què vols viuere més temps?
Misèria, vinc a per tu!
Com?
La mort va pujar a la figuera i no va poder baixar.Li va demanar ajuda a Misèria, però era el seu pla perquè no se l'emportara.
A parti d'aquell moment, els anys passaven i la gent s'adonava compte que ningú moria i ningú sabia perquè.Un dia el metge va eixir a fer una passeig perquè tenia molta feina, i va veure a la mort damunt de la figuera.
Perque ets ací?!
Ajuda! no puc baixar!
El metge va pujar y també es va quedar enganxat
La famìlia del metge, tota procupada, va buscar a Misèria
Cridar a tia Misèria, que ens traga d'ací
Li promet que mai vindré a per tu
D'ons que baixen tots.
La mort no va vindre mai a per ella com li va prometre i per aixó diuen que la misèria no s'acabarà mai.
Sukurta daugiau nei 30 milijonų siužetinių lentelių