Untitled Storyboard
טקסט Storyboard
- שקופית: 1
- I queixalets també!Això va anar i era un cas que va passar en la vila de Penàguila. Un cas gros i esgarrifador, per cert.Però, primer que tot, anem a situar-nos. Sabeu on està aquest poble? Doncs, està situat al nord de laprovíncia d’Alacant, concretament a la comarca de la Foia d’Alcoi.Cal dir-vos de bestreta que aquesta vila és un racó de món. Un bell racó, això sí, enmig d’intricades,ombrienques i enciglerades muntanyes. De vora el poble, davalla una costera vorejada d’oms gegantins ifrondosos, i al capdavall hi ha una font abundantíssima, que trona pels seus vint-i-tants canonets de bronze. Iel llavador, on fan les dones la bugada. Encara que ara són poc els pobles que conserven aquesta tradició(però els hi ha que segueixen), fer la bugada era una tasca domèstica que consistia en llavar la roba i altrespeses a una font enorme pública per a tot el poble. Les dones es reunien i aprofitaven per fer el barret. I us.
- -No aneu de nit a llavar a la font!!
- שקופית: 2
- Això va anar i era un cas que va passar en la vila de Penàguila. Un cas gros i esgarrifador, per cert. Però, primer que tot, anem a situar-nos. Sabeu on està aquest poble? Doncs, està situat al nord de la província d’Alacant, concretament a la comarca de la Foia d’Alcoi. Cal dir-vos de bestreta que aquesta vila és un racó de món. Un bell racó, això sí, enmig d’intricades, ombrienques i enciglerades muntanyes. De vora el poble, davalla una costera vorejada d’oms gegantins i frondosos, i al capdavall hi ha una font abundantíssima, que trona pels seus vint-i-tants canonets de bronze. I el llavador, on fan les dones la bugada. Encara que ara són poc els pobles que conserven aquesta tradició (però els hi ha que segueixen), fer la bugada era una tasca domèstica que consistia en llavar la roba i altres peses a una font enorme pública per a tot el poble. Les dones es reunien i aprofitaven per fer el barret. I us preguntareu, què diu esta de barret? També teixien gorros? Doncs no, fer el barret és parar-se a xarrar a mitan carrer. Poden durar hores i hores. De dia, hi ha grans rastres de dones llavant; però a les nits... d’ençà que ve la tardor, soledat i misteri; sols la remor de l’aigua i l’udol del vent en els oms de la baixada
- És molt important que una vegada situats al poble on passa la història, visualitzeu als vostres cabets la imatge del llavador, un element imprescindible. Penseu passejar per allí de nit, tot sols, escoltant el vent i notant com els calfreds s’apoderen de tots els vostres ossos... Açò mai ho va pensar la protagonista de la rondalla. Aquesta s’anomena Toneta la de les Alcoianes. Com tots sabeu, als pobles més menuts des de sempre s’ha posat un malnom a la família i aquest perdura a través de les generacions. Com hem dit, el poble està prop d’Alcoi, i possiblement alguns familiars de la nostra xiqueta serien de la ciutat. D’ahí el nom. Doncs bé, una volta, quan Toneta era joveneta, una nit de desembre li va canviar la vida... Feia fred, molt de fred. Hi havia més d’un pam de neu gelada i relliscosa. Sabeu altre tret de Toneta? Era molt mal creguda!! Moltes vegades feia bones trastades, i eixa nit no anava a ser una excepció. Ella ben cabuda, ben cabuda, va voler anar-hi a rentar una flassada i un llençol. Sabeu què és la flassada? Una peça teixida de llana, de cotó o de fibra sintètica amb lligats i colors diversos que s'usa com a abrigall en el llit. Per l’època de l’any en que es trobava, la gastava a muntó, i era hora de pegar-li una passadeta d’aigua i sabó.
- Ella, que no tenia altre moment al dia (ironitzar-ho), allà que va marxar. Li va dir a sa mare que volia dormir a ca la Raquel de Perones, la seua millor amiga. Sempre estaven juntes, així que de segur que d’aquesta manera no alçaria sospites!
- שקופית: 3
- NYA NYA NYAAA!!!
- Eren les deu de la nit; tot era fosc com una gola de llop,i quan va eixir del poble, encara queia alguna volveta de neu. No obstant, ni la gelada més freda de qualsevol dels hiverns anava a fer canviar d’opinió a la Toneta la de les Alcoianes. Voleu saber què va passar després? Doncs obriu ben bé les orelles, que allà va! A l’arribar al primer om de la baixada, li semblà que entremig de la fressa que feia el vent de les branques despullades, sentia gemegar un infant.(NYAAAA, NYAAAA : Imitar plor d’un xiquet) -Això és un xiquet que plora per ací!- Va dir-se tota estranyada. Ella era ben valenta, i allà que va anar. No hi havia misteri en el poble que se li pogués resistir. -Nyaaaaaa, nyaaaaaaa!!- s’oïa en la fosca. Com s’havia imaginat, sí que plorava un criançó. I ben prop.Davallant a pleret (Aquesta és una expressió per referir-se a anar, traslladar-se lentament, sense pressa) entre els oms, se’l va sentir a la vora.
נוצרו מעל 30 מיליון לוחות סיפור