La Tia Misèria
Kuvakäsikirjoitus Teksti
- Fa moltíssims anys, vivia en un poble xicotet una dona tan pobreta que tothom la coneixia com la tia Misèria. Només posseïa una xicoteta casa i una figuera. Vivia a les afores del poble, al qual acudia tots els dies a demanar almoina, i cada vegada que els xiquets la veien, deien:
- Carrer Banyeres
- Anem ara que està per ací, anem a furtar-li les figues a la tia Misèria!
- Així, la pobre tia Misèria mai podia tastar-les, ja que quan hi havia una figa bonma, aquests xiguets se la furtaven i se la menjaven
- Un dia, quan estava fosquejant i ella s'estava preparant el sopar, va sentir algú tocant la porta. Quan la va obrir es va trobar amb un home molt pobre demanant almoina. Ella, malgrat ser tan o més pobra que ell, li va convidar a passar i va compartir el seu sopar amb ell. Com en acabarde sopar ja era de nit, ella li va oferir el seu llit per a que el pobre descansara. Al matí següent, l'home li va donar una sorpresa:
- No soc un pobre qualsevol, soc Sant Patrici, i soc ací perquè m'ha enviat el Senyor per a veure si les persones eren caritatives i, malgrat haver visitat a gent rica, l'única a ajudar-me has sigut tu.
- Sant Patrici li va dir que li concediria qualsevol desig i ella va demanar que tot aquell que es pujara a la figuera no poguera baixar sense el seu permís.
- Quan les figues de la tia ja estaven bones, els xiquets del poble van anar a furtar-li les figues de nou, i quan se lis van acabar de menjar, es van adonar que no podien baixar.
- Tia Misèria, per favor! Et prometem que mai tornarem a robar-te les figues! Deixa'ns baixar i no tornarem més!
- Si no ho repetiu mai més, baixeu ràpid i marxeu-vos d'ací!
- I així, els xiquets mai més van a tornar a furtar-li les figues a la tia
Yli 30 miljoonaa kuvakäsikirjoitusta luotu