abella 2
Kuvakäsikirjoitus Teksti
- Liuku: 1
- A la volta es va acordar que li faltava el regal de Abella, i va entrar en un jardí misteriós per a agafar una rosa. Però de sobte a va semblar un negre el qual li va donar un esglai molt gran.
- Abella? Com és la teua filla?
- Jo… volia la rosa per a la meua filla Abella
- Bé . Si és així, et perdone la vida… però m’has de portar ací aqueixa filla teua!
- Ah, senyor! Si la véieu…! Tan boniqueta, bona i afectuosa
- Liuku: 2
- Jaumet, com pogué, s’engolí les llàgrimes i no els en va dir res.Però, a la nit, quan ja estaven sols a la cambra, la muller li ho féu abocar tot
- Quina promesa ni quina banya de caragol. ¡Això podríem fer, donar-li lanostra filla…!
- No, mare, no hem de permetre que el pare es morga de quimera per faltar al jurament. Jo aniré aValència, parlaré amb el negre i res no em passarà
- Liuku: 3
- El pare s’anà recuperant i al cap d’uns quants dies es posaren en camí.A l’arribar a les portes del palau misteriós, sentiren com un lleu batre d’ales de colom i veren perl’aire dues mans negríssimes que venien a set pams damunt terra pel mig del gran camí. Jaumet es vaabraçar a Abella.
- Sí, pare, és precís! Adéu i no passen pena
- Liuku: 0
- Ho he jurat!
- No hi entres!
Yli 30 miljoonaa kuvakäsikirjoitusta luotu