VINYETES ABELLA
Kuvakäsikirjoitus Teksti
- Liuku: 2
- Una vegada, quan ja Abella havia complit els quinze anys, a Jaumet li va eixir dins la mateixa vilade Banyeres un competidor fort, que instal·là una botiga de robes davant mateix del seu comerç. Unmatí, la Roseta va entrar tota astorada a casa seua i va dir a l’home:―Jaumet, ix i veges pels teus propis ulls la tela que Genís ha posat penjada com a mostra a la portade la botiga. És meravellosa i ací no tenim més que antigors…Jaumet va eixir i comprovà que Roseta tenia raó.Aquella mateixa nit varen decidir que s’havia d’anar a València a comprar teles de seda i de vellut.De bon matí, després d’haver-ho preparat tot, Jaumet es va acomiadar de la filla i les fillastres:―Filles meues, digueu-me què voleu que us porte de València.
- Liuku: 3
- ―A mi, una capa de pells ben blanques i sedoses ―digué Girgolaina.―A mi, un vestit de brocat de llentilletes d’or ―va demanar Murgulina.Abella, trista per la marxa de son pare, abaixava els ulls i no deia res.―No tinc més remei que anar-me’n, Abelleta. Digues: tu també has de demanar un record de València.Quan l’home, ja dalt la tartana, anava a dir arri, va sonar la veueta d’Abella:―Pare, a mi porte’m una rosa.Jaumet, tric-trac, va anar fent camí cap a la capital del regne.―A València, qui no va no ho pensa ―repetia ell el vell refrany de les muntanyes amb el cor ple degoig.Per les seues jornades, Jaumet va fer cap a la ciutat un matí de maig i se n’anà dret a l’Hostal deSant Vicent, on va deixar tartana i haca i va encomanar un dinarot principesc.A la vesprada, se’n va anar per les botigues del Trenc i la Bosseria a cercar teles rares i precioses. Hiva trobar sedes tan transparents que diríeu que les neus de la Mariola, els sols d’Elx i les llunes de Va -lència havien servit per a teixir-les.Jaumet de la Barcella n’estava satisfet
Yli 30 miljoonaa kuvakäsikirjoitusta luotu