Untitled Storyboard
Storyboard-Text
- Gleiten: 1
- Ella, que no tenia altre moment al dia (ironitzar-ho), allà que va marxar. Li va dir a sa mare que voliadormir a ca la Raquel de Perones, la seua millor amiga. Sempre estaven juntes, així que de segur qued’aquesta manera no alçaria sospites!
- Eren les deu de la nit; tot era fosc com una gola de llop,i quan va eixir del poble, encara queia algunavolveta de neu. No obstant, ni la gelada més freda de qualsevol dels hiverns anava a fer canviar d’opinió a laToneta la de les Alcoianes.Voleu saber què va passar després? Doncs obriu ben bé les orelles, que allà va!A l’arribar al primer om de la baixada, li semblà que entremig de la fressa que feia el vent de les branquesdespullades, sentia gemegar un infant. (NYAAAA, NYAAAA : Imitar plor d’un xiquet)-Això és un xiquet que plora per ací!- Va dir-se tota estranyada. Ella era ben valenta, i allà que va anar.No hi havia misteri en el poble que se li pogués resistir.-Nyaaaaaa, nyaaaaaaa!!- s’oïa en la fosca.Com s’havia imaginat, sí que plorava un criançó. I ben prop.Davallant a pleret (Aquesta és una expressió per referir-se a anar, traslladar-se lentament, sense pressa)entre els oms, se’l va sentir a la vora.
- Gleiten: 2
- -Nyaaaaa, nyaaaaa!!A l’esmortida claredat d’un fanal d’oli penjat a mitjan costera (Antigament les conegudes faroles o focusd’avui en dia no existien, aleshores en recipients transparents on es posava oli i una metxa normalment decotó i així s’il·luminava els racons foscos del poble o també a les cases) va entreveure, a la soca d’un delsoms, una coseta blanca. Toneta deixà la bugada en terra i agafà l’abandonat.Pobret, pobret! Quina mala ànima et deu haver deixat per ací? Si açò... si açò encara no deu tindre unany. I tot solet damunt la neu!! Ai mare meua, pobret, pobret...
- Gleiten: 3
- La xiqueta no podia creure el que estava veient, no li passava pel cap que algú pugués abandonar unacoseta tan petita i més amb el fred que feia. Es compadia de tot cor de l’infant.Ella, que vivia al seu món, ja estava imaginant d’emportar-se’l a casa.-Aiii, quina alegria, un germanet en qui jugar. Aiii que bé, podré vestir-lo en els meus bolquerets de quanera menuda. Aiiiiii, així segur que mai m’avorrisc, i el trauré a passejar, i li donaré sopetes....No podia estar més emocionada. En això, seguint avall cap a la font amb el xiquet en un braç i amb labugada en l’altre, va arribar davall del fanal d’oli penjat a mitjan costera. El petit tenia uns plors que s’hoestroçava. I va ser ahí, al obrir la boca, quan va veure blanquejar alguna cosa dintre.-Ohhh, si ja té dentetes!!!- exclamà admirada la fadrina. Estava estranyada, ja que era molt menut comper a que li haveren eixit ja les dents.- I queixalets també!!!- Retrucà el xiquet, amb una veuarra d’home granat, ronca i formidable. Va obriruna gran bocassa, li mostrà dos queixals llargs, grandots, mig corcats, corbats... Sabeu què és un porcsenglar? Doncs, paregut, o inclús pitjor!!!
Über 30 Millionen erstellte Storyboards