Untitled Storyboard
Storyboard-Text
- Gleiten: 1
- Cal dir-vos de bestreta que aquesta vila és un racó de món. Un bell racó, això sí, enmig d’intricades,ombrienques i enciglerades muntanyes. De vora el poble, davalla una costera vorejada d’oms gegantins ifrondosos, i al capdavall hi ha una font abundantíssima, que trona pels seus vint-i-tants canonets de bronze.
- Però, primer que tot, anem a situar-nos. Sabeu on està aquest poble? Doncs, està situat al nord de laprovíncia d’Alacant, concretament a la comarca de la Foia d’Alcoi.
- Això va anar i era un cas que va passar en la vila de Penàguila. Un cas gros i esgarrifador, per cert
- Gleiten: 2
- el llavador, on fan les dones la bugada. Encara que ara són poc els pobles que conserven aquesta tradició(però els hi ha que segueixen), fer la bugada era una tasca domèstica que consistia en llavar la roba i altrespeses a una font enorme pública per a tot el poble. Les dones es reunien i aprofitaven per fer el barret.
- I uspreguntareu, què diu esta de barret? També teixien gorros? Doncs no, fer el barret és parar-se a xarrar amitan carrer. Poden durar hores i hores. De dia, hi ha grans rastres de dones llavant; però a les nits... d’ençàque ve la tardor, soledat i misteri; sols la remor de l’aigua i l’udol del vent en els oms de la baixada.
- No aneu de nit a llavar a la font!!- aconsellen les mares a les filles.
- Gleiten: 3
- Aquesta s’anomena Toneta la de les Alcoianes. Com tots sabeu, als pobles més menuts des de sempres’ha posat un malnom a la família i aquest perdura a través de les generacions. Com hem dit, el poble estàprop d’Alcoi, i possiblement alguns familiars de la nostra xiqueta serien de la ciutat. D’ahí el nom.Doncs bé, una volta, quan Toneta era joveneta, una nit de desembre li va canviar la vida... Feia fred, moltde fred. Hi havia més d’un pam de neu gelada i relliscosa. Sabeu altre tret de Toneta? Era molt malcreguda!! Moltes vegades feia bones trastades, i eixa nit no anava a ser una excepcióElla ben cabuda, bencabuda, va voler anar-hi a rentar una flassada i un llençol. Sabeu què és la flassada? Una peça teixida dellana, de cotó o de fibra sintètica amb lligats i colors diversos que s'usa com a abrigall en el llit. Per l’èpocade l’any en que es trobava, la gastava a muntó, i era hora de pegar-li una passadeta d’aigua i sabó.
- És molt important que una vegada situats al poble on passa la història, visualitzeu als vostres cabets laimatge del llavador, un element imprescindible. Penseu passejar per allí de nit, tot sols, escoltant el vent inotant com els calfreds s’apoderen de tots els vostres ossos... Açò mai ho va pensar la protagonista de larondalla.
Über 30 Millionen erstellte Storyboards