Uns anys més tard, quan era molt vella, va veure que la mort s'acostava a sa casa. La mort venir a per ella, però Misèria, no tenia res ganes de morir-se, així que va pensar un pla.
Mort, perquè no puges a la meua figuera per a collir'em unes figues per a menjar-me-les pel camí?
D'aquesta manera, la mort es va quedar en la figuera i no va poder baixar a emportar-se a la tia ni a ningú més.
Van passar els anys, i com la gent no es moria, el metge tenia moltíssim més treball. Un dia, el metge va trobar a la mort en la figuera i en intentar ajudar-la, es va a quedar atrapat també.
Digueu-li a la tia que li jure solemnement que no me la portaré mai!
Que ningú s'acoste ací, que us quedareu atrapats! Busqueu a la tia Misèria, és l'única que pot ajudar-nos a baixar!
En aquest cas, baixeu els dos!
Al baixar, la mort va seguir amb el seu treball d'emportar-se a la gent que més patia i més la necessitava, i molt prompte va solucionar el problema.
Adéu!
Em vaig
I com li va prometre a la tia, mai va passar per ella i per esta raó diuen que la misèria en este món no s'acabarà mai.