Fa moltíssims anys vivía en un poble una dona que pedía almoina pero a poder sobreviure . Aquesta dona vivía a les afores i les seues uniques possesions èren la seva casa i una figuera que hi havia darrere . Però cuan ella estava al poble i el xiquets la veian s´anavan a la seva casa a furtarli les figues i ella mai el veia perque no estaba .
Aniré a demanar almoina , com faig tots els dies de costum .
Mireu xics, la tia Misèria anem a recollir les seues figues.
Si , és veritat.
Mientras la tía Misèria estava en s´ha casa ja tranquila van trucar a la porta i era un pobre que demanava almoina . La tía Misèria li va dir que entrara a s´ha casa i també li va d´ir que es quedara a dormir . Pel matí es van despertar i no hi havia res per a menjar aleshores Misèria va decidir anar al poble per a recogir menjar , pero es va despertar Sant Patrici i li va dir qui era i que el demanara tot el que vulgara i va dir-li que ella volia que tot el que pujara a la figuera no poguera baixar fins que ella ho demanara , i el Sant estranyat va aceptar.
Qui ets tu ?
Jo sóc Sant Patrici i he vingut a ajudar-te .
Al mes de setembre les figues ja tornaven a estar madures i els xics van tornar a menjar figues de la figuera , però no podien baixar . Els xics es van posar a plorar perque no sabien que fer cuando Misèria tornara a la figuera . Misèria va tornar i els va veure , els va fer pometre que res mes farien aixó i els va deixar baixar .